AVALUACIO

Annex: Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global

            Al completar la PAC d’Avaluació Inicial, a l’inici del semestre, vaig pensar que es plantejaven qüestions molt senzilles, les quals no em van plantejar cap mena de dubte, confusió o dificultat en el moment de respondre. En aquell moment jo creia, sincerament, que el què m’aportaria aquesta assignatura s’encaminaria cap a destreses de la pràctica tecnològica i no cap a reflexions sobre constructes teòrics. Ara, un cop acabada l’assignatura puc afirmar que estava completament equivocada, ja que totes les PAC demanaven un cert domini tecnològic, però alhora tenien una gran càrrega teòrica i reflexiva generadora de controvèrsia en la ment de l’alumne. Així doncs, tant la PAC 1 com la PAC 2 m’han permès aprendre significativament no només aspectes pràctics (creació d’un blog, elaboració de mapes conceptuals, explorar bases de dades, etc.) a partir de la meva pròpia participació activa, sinó que també aspectes teòrics relacionats amb els aspectes de CTSE, de TE, de resolució de problemes, d’aprenentatge significatiu, etc. un conjunt de temes que jo concebia mentalment d’una manera molt clara, segura i estàtica, i que ara al haver cursat aquesta assignatura ha canviat considerablement.

            La PAC 1 va provocar la reflexió de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, la qual cosa va fer que, tot i concebre-ho com un tot interrelacionat, pogués adquirir més matisos i canvis conceptuals ja explicats a la PAC 1, com la influència negativa i positiva que la societat fa al desenvolupament tecnològic i científic, el qual aporta valors, prejudicis i actituds, la qual cosa jo ignorava.

            La PAC 2 m’ha permès aprofundir molt en termes d’aprenentatge significatiu, resolució de problemes i aprenentatge a través de les experiències dels altres. Els casos KITE i els dels meus companys m’han permès veure que les experiències dels altres que ens són properes ens poden ajudar i podem aprendre d’elles. Hi ha casos que m’han permès extreure idees per portar a la pràctica en situacions similars, d’altres casos m’han permès veure errors que es cometen en el meu entorn proper, i per tant saber com iniciar-ne la resolució. Així doncs, a partir d’aquesta experiència de compartició de casos s’ha produït un canvi conceptual sobre la utilitat de les experiències dels altres. Abans no creia que fos gaire útil això de compartir experiències, però ara m’he adonat que estava equivocada perquè si analitzes les situacions i les portes al teu terreny poden ser molt útils i et permeten aprendre molt sense necessitat de viure-ho en primera persona. No obstant, crec que sempre els has de buscar un punt proper a tu per tal de fer-les contextualitzades i pròximes, ja que una experiència que no s’ajusta a cap situació personal és més difícil d’aprofitar.

            L’elaboració del projecte m’ha permès veure la gran relació que hi ha entre aprenentatge significatiu i resolució de problemes, per això ara defenso la idea de generar problemes cognitius reals a l’escola o en situacions d’aprenentatge diverses per tal que l’aprenent aprengui de manera significativa. Si es crea un problema real o fictici la implicació de l’alumne serà molt més gran i l’aprenentatge serà major. Es tracta de provocar canvi conceptual a partir del conflicte ja sigui pràctic o teòric per tal que l’alumne entri en dubte i busqui les estratègies (per inducció o deducció) que li permetran resoldre aquest conflicte i solucionar el problema fent un aprenentatge significatiu. Qualsevol situació d’ensenyament - aprenentatge ha d’estar contextualitzada, ha de ser propera a l’aprenent i ha de permetre la seva actuació, per tant doncs, a partir d’aquests pressupòsits bàsics que he pogut extreure de la meva pròpia pràctica i dels projectes dels companys, crec que es pot començar a produir un bon aprenentatge significatiu.

Per acabar, voldria dir que una idea que no ha canviat respecte a l’inici de l’assignatura és la influència/utilitat de la tecnologia a l’educació. Les TIC són molt útils en l’educació, però se n’ha de fer un bon ús, ja que la utilització de les TIC pe si soles no milloren l’educació, sinó que és una bona organització i concepció de les TIC en educació el què proporciona nombrosos avantatges. És més, la realització del meu projecte m’ha permès veure com n’és de rica la xarxa tant pel que fa a metodologies com conceptes, i per això ara encara defenso amb més força que les TIC han de ser aplicades a l’educació amb una sèrie d’actuacions paral·leles que permetin realment extreure’n tots els beneficis que ens poden aportar.